Bulletin n. 3/2014 | ||
February 2015 | ||
M. Mercè Darnaculleta Gardella |
||
Conseqüències institucionals de la limitació del deute públic a les Comunitats Autònomes i als LÄnder. Una anàlisi comparada dels mecanismes de control de l'estabilitat presuppostària a Espanya i Alemanya | ||
in Revista d'Estudis Autonomics i Federals , no. 20 , 2014 , 174-213 | ||
Aquest article té per objectiu analitzar, des d’una perspectiva del dret comparat, els mecanismes de control establerts per garantir el compliment de la limitació constitucional del deute públic a Espanya i Alemanya. En concret, s’analitzen la Llei alemanya de creació del Consell d’Estabilitat per a la prevenció de situacions de crisis pressupostària, en comparació amb la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, posant l’accent especialment en el procediments, els mitjans d’intervenció i els òrgans encarregats de fer complir els límits de dèficit estructural establerts per la Unió Europea. Aquesta anàlisi comparada permet contrastar dues maneres ben diferents d’afrontar les obligacions imposades per la Unió Europea en matèria de limitació del deute públic en els estats compostos. En el cas alemany, el legislador federal assumeix que l’obligació de compliment dels límits d’endeutament i de dèficit públic correspon tant a la Federació com als Länder i sotmet ambdós nivells d’administració territorial al control del StabilitätsRat, que és un òrgan de participació conjunta. En el cas espanyol el legislador estatal sotmet els nivells territorials no estatals i, en concret, les comunitats autònomes, a un estricte control per part del Ministeri d’Hisenda i limita a funcions merament consultives el paper del Consell de Política Fiscal i Financera. D’aquesta manera no només no es dóna una resposta satisfactòria als eventuals incompliments per part de l’Administració de l’Estat, sinó que s’estableixen importants desequilibris en la relació entre l’Estat i les comunitats autònomes. | ||